Roman Jakobson

Roman Jakobson

Biografia
Naixement	29 setembre 1896 (Julià) Moscou (Rússia)
Mort	18 juliol 1982 (85 anys) Cambridge (Massachusetts)
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn
President de la Societat Lingüística d'Amèrica
Dades personals
Grup ètnic	Asquenazites
Religió	Judaisme
Formació	Facultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou Facultat de Filosofia de la Universitat Alemanya de Praga
Activitat
Camp de treball	Lingüística, estructuralisme, poètica, morfologia, literatura russa, filologia i ciència de la literatura
Lloc de treball	Brno Praga
Ocupació	lingüista, escriptor, crític, professor, historiador, especialista en literatura, pedagog, filòleg
Ocupador	Universitat Harvard Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Masaryk
Membre de	Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Polonesa de les Ciències
Alumnes	Clarence Brown
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit txecoslovac a l'exili
Obra
Estudiant doctoral	Morris Halle
Localització dels arxius	Biblioteques de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts
Família
Cònjuge	Soňa Haasová (en)
Premis (1982)  premi Hegel (1980)  Premi Feltrinelli (1968)  doctor honoris causa per la Universitat Masaryk de Brno (1947)  Cavaller de la Legió d'Honor (1946)  Beca Guggenheim  cavaller de l'orde de Tomáš Garrigue Masaryk, 2a classe

Roman Jakobson, nascut Roman Óssipovitx Iakobson, rus: Рома́н О́сипович Якобсо́н, (Moscou, 1896 - Boston, 1982) fou un lingüista estatunidenc d'origen rus, personatge fonamental del formalisme rus, precursor de l'estructuralisme alhora que també n'és difusor.^[1]

Pioner de la lingüística estructural, Jakobson va ser un dels lingüistes més famosos i influents del segle XX. Amb Nikolai Trubetskoi, va desenvolupar noves tècniques revolucionàries per a l'anàlisi dels sistemes sonors lingüístics, fundant de fet la moderna disciplina de la fonologia. Jakobson va estendre principis i tècniques similars a l'estudi d'altres aspectes del llenguatge com ara la sintaxi, la morfologia i la semàntica. Va fer nombroses contribucions a la lingüística eslava, sobretot dos estudis sobre el cas rus i una anàlisi de les categories del verb rus. A partir de les idees de la semiòtica de CS Peirce, així com de la teoria de la comunicació i la cibernètica, va proposar mètodes per a la investigació de la poesia, la música, les arts visuals i el cinema.

Gràcies a la seva influència decisiva sobre Claude Lévi-Strauss i Roland Barthes, entre d'altres, Jakobson es va convertir en una figura fonamental en l'adaptació de l'anàlisi estructural a disciplines més enllà de la lingüística, incloent la filosofia, l'antropologia i la teoria literària; el seu desenvolupament de l'enfocament iniciat per Ferdinand de Saussure, conegut com «estructuralisme», esdevé un moviment intel·lectual important de la postguerra a Europa i als Estats Units. Mentrestant, tot i que la influència de l'estructuralisme va disminuir durant la dècada del 1970, l'obra de Jakobson ha continuat rebent atenció en l'antropologia lingüística, especialment a través de l'etnografia de la comunicació desenvolupada per Dell Hymes i la semiòtica de la cultura desenvolupada per l'antic alumne de Jakobson Michael Silverstein. El concepte de Jakobson dels universals lingüístics subjacents, particularment la seva celebrada teoria dels trets distintius, va influir decisivament en el pensament primerenc de Noam Chomsky, que es va convertir en la figura dominant de la lingüística teòrica durant la segona meitat del segle XX.^[2]